En un plisplas

Efectivamente, hace un año inicié este blog. Mi objetivo era aprender y entender este fenómeno en primera persona. Doy fe que -algo- he aprendido.

Son más de trescientos posts a lo largo de un año, que a juzgar por las visitas que recibo a diario y el pagerank del dios Google (hoy es de 4) tan mal no lo estaré haciendo. Aunque reconozco que no me obsesionan los rankings, si es reconfortante ver una evolución positiva.

Personalmente considero el blogging como una experiencia enriquecedora, aunque practicada con regularidad, es bastante (o muy) exigente. Lo curioso es que no hay una razón objetiva que me obligue a ello, pero aquí estoy.

Reconozco que existe un compromiso emocional para hacerlo e intentarlo hacerlo bien. Se aprende buscando información, leyendo y escribiendo. También confío en que le será de utilidad a alguien, a mí -a menudo- me ayuda a ordenar ideas y conceptos.

El motor de este blog es una necesidad de expresar periódicamente en un post, circunstancias cotidianas, opiniones o conceptos que me acompañan a diario y que me hacen ser como soy. Sólo un elemento activo en esta sociedad, cada vez más digital, que practica una actividad profesional y vital.

Todo bien mezclado. Lo personal y lo profesional. ¿Acaso alguien es capaz de pintar esa frontera con precisión?

Si eres de los que te acercas por aquí con regularidad, gracias. Y si sólo lo haces muy de vez en cuando, también.

Seguiré aprendiendo. Es estimulante.

TouchLocal, valoración de usuarios de negocios locales

Fuente: Loogic.com

Hace unos días estuve en Londres y por las calles me iba fijando si veía algún anuncio de sitios web, no es que hubiera muchos pero de los que me pude apuntar destaco TouchLocal que lo vi anunciado en la carrocería de un Taxi.

La setmana passada tenia la oportunitat de donar una xerrada davant de més de 300 emprenedors digitals a la ciutat de Santiago de Xile (on he estat vivint més d’un any i mig) i vaig compartir aquells 15 aprenentatges que més he interioritzat sent emprenedor des de Multiplica i Mybestplay. Aquí intento recollir-los (no és el mateix que en viu i directe J ):

1. Visualitza. Tingues un gran somni. En tots aquest anys, he après que somiar és imprescindible per tenir l’energia necessària per emprendre i per atraure els recursos i el talent que pugui fer que aquest somnis succeeixi. Les coses passen dos cops en aquesta vida: primer en la nostra ment, després en la realitat. Visualitzar el futur com si fos ja present és bàsic per tenir-hi èxit.

2. Pensa en gran. Actua en petit. Pensa en la teva estratègia de creixement. Per això, hem de pensar en gran. Però, anar pas a pas. I definir quines són les primeres passes que hem de donar. L’obsessió – un cop definides les següents passes – és donar-les. Deixem de pensar en la fi de la història, per escriure amb intensitat el proper capítol. I després el següent. I el següent. Fer el guió de tota la història i definir l’estratègia de creixement serà de gran ajuda per donar context a tot el que fem cada dia.
   
   
3. No pensis massa. Fes. Hi ha massa gent donant-li masses moltes a les coses. S’ha de fer. Llegiu un dels darrers llibres del Malcolm Gladwell: Blink i entendreu la importància i l’efectivitat de confiar en l’ instint d’un. Menys estudis de mercat i més sortir i anar a vendre.
    
   
4. Estima el risc i el desconegut i el poc confortable. Emprendre és estimar el risc i dormir tranquil quan els nervis estan a flor de pell. Les situacions que poden donar quelcom més que taquicàrdia es repeteix més sovint del que un voldria. Davant aquestes situacions, calma. Molta calma. Per altra banda, el desconegut i el poc confortable és inherent en el camí dels emprenedors que triomfen. És allà i només allà – en lo desconegut – on ens podrem desenvolupar personal i professionalment.
   
   
5. Ves al centre de les coses. És un tòpic però es repeteix. Deixa de fer l’urgent per fer l’important. Vés al centre de les coses. El 20% del nostre temps generarà el 80% del nostre valor. Paretto, un cop més. Quin és aquest 20%? Dediquem-hi temps per descobrir-ho cada dia.

6. Sigues honest amb tu mateix. Si no enamores, pensa-t’ho dos cops. Una cosa és estar apassionant pel teu projecte o per la teva idea i l’altre és no tenir la suficient clarividència per entendre – quan compartim les nostres emprenedories i les nostres visions – que no engresquem. Els projectes han d’engrescar per tenir futur.

7. No viatgis sol. Oblida els percentatges. Emprendre sol crec que és l’error més gran que hom pot cometre. Ser emprenedor avui en dia provoca per defecte un cert sentiment de solitud, solitud que només podem digerir si ens envoltem de persones i socis que puguin complementar-nos i compensar els nostres primers impulsos en front cada situació crítica que ens van sorgint pel camí.

(continuarà ...)