Aquestes eleccions descafeïnades - que conclouen demà sense masses canvis i amb un nivell de desinterès absolut - ens han mostrat – per sorpresa meva – que internet comença per fi a entrar en l’agenda dels polítics (al menys quan estan en campanya).

Hi ha 7 coses que m’han agradat significativament:

1. La blogosfera política amb més de 650 blocs per parts dels principals alcaldables amb nivells d’actualització i interacció excel·lents. Significatiu és que la pàgina d’inici d’ Esquerra sigui la dels blocs dels seus alcaldables.
2. Els espais propis a Youtube de la majoria de partits polítics (Quina simpatia i ritme els de Fuengirola del PP) i l’entrada en escena del vídeo per comunicar i presentar els seus programes electorals. Veieu com inicia el seu discurs l’Alberto Ruiz-Gallardón.
3. Els mapes del Psc que utilitzan Google Maps ens han permès fer propostes en el territori més enllà d’explicar-nos què està fent el PSC per Catalunya i els seus municipis i quines són les propostes més rellevant que ens estan proposant.
   
   
   
   Vertaderament Internet. Excel·lent.
4. La pàgina d’entrada a les webs o blocs dels alcaldables municipals del PSC.
5. L’estil meneame de la web de l’alcalde de Saragossa Juan Alberto Belloch.
6. Gaspar Llamazares a Second Life. Llamazares segueix les passes de molts altres polítics als Estats Units, França o el Regne Unit i crea el seu avatar a Second Life. Tot i el valor més aviat simbòlic d’estar a Second Life, denota la preocupació dels polítics de fer coses diferents fent ús d’internet.
   
    
7. La frescura i l’estil de la web de l’alcaldable socialista Miguel de Sebastián, especialment de l’espai Tu quieres. Mireu el A pie de calle o l’espai de Participa o la proximitat que genera el Fes-te sentir de la web del Jordi Hereu.

Entenent les limitacions pressupostàries d’uns alcaldables i unes municipals, em sembla excel·lent algunes de les coses que hem pogut veure en aquestes eleccions.

El marketing polític s’està transformant amb l’arribada d’Internet. Però, no a casa nostre. I tot pinta que el gap entre el que s’està fent als Estats Units i a Catalunya serà cada cop més gran.

El motiu és bastant flagrant: els calers. I és que Internet és una font d’ingressos increïble que està democratitzant els donatius que reben els partits polítics i fent que hi hagi empreses de serveis a Internet com Multiplica que s’especialitzin només en marketing polític a la xarxa i apostin supeditant part dels seus honoraris als donatius online que aconsegueixen les seves campanyes online. Com es cita en l’article publicat avui per Cinco Días 'A un paso de la campaña electoral sin carteles' (i on surto esmentat), Obama ja ha replegat 6,9 milions de dòlars de 50.000 donacions online.

Aquí, fins que el model de finançament dels partits polítics no canviï i es permetin els donatius en línia, Internet seguirà veient-se com una obligació, una despesa i no una inversió. I seguirem a anys llum del recorregut que Internet pot tenir en la política.

En els últims anys he pogut treballar en tots els nivells de l'administració pública: des d'ajuntaments (Sabadell, Barcelona, Girona, Vilanova,…), consells comarcals, diputacions (Barcelona, Tarragona…), organismes autonòmics (Generalitat de Catalunya...) i fins i tot amb el govern central espanyol (Tresor de l'estat…) i en totes i cadascuna de les experiències realitzades des de Multiplica s'ha repetit una vegada i una altra la necessitat de convèncer als nostres interlocutors sobre 10 punts que considero clau en la definició estratègica de presències online en el sector públic:

1. De l'administració pública al ciutadà: el camí equivocat.
   En general, les administracions públiques es miren el melic quan plantegen les seves presències online, creant una estructuració de continguts i serveis que respon més a l'estructura organitzativa de l'entitat que no a les necessitats d'informació del ciutadà. Les entitats públiques han d'estructurar els seus continguts a la xarxa entenent que l'estructura departamental ha de ser traslladada a Internet des de la transversalitat i des de la lògica del ciutadà.
   
2. Més enllà de donar informació: donar servei i transaccionar.
   Les webs de les entitats públiques han de donar el gran salt i convertir-se en finestretes virtuals en les quals donar servei al ciutadà. Les administracions han d'agafar el toro per les banyes i dedicar les seves màximes energies en la digitalització del catàleg de tràmits i serveis. Una digitalització que es parli amb els sistemes i que obligui a l'entitat a una simplificació i a una moltes vegades enginyeria de processos.
   
3. Espai únic d'informació i veu única.
   Actualment els sistemes d'informació que es relacionen amb les seves presències online viuen en illes i amb solucions tecnològiques diferents en la majoria de casos. Existeix, per tant, la necessitat de crear un espai únic d'informació independentment que les fonts es distribueixin en múltiples regidories, departaments o àrees. La web ha d'entendre's com una porta d'entrada a la resta d'iniciatives digitals de l'ajuntament i no com una illa d'informació més. Relacionat amb aquest punt les administracions han d'apostar per tenir una ‘veu única’ i aconseguir que tot el que es publica en paper estigui en la web. 
   
4. Transparència i honestedat sent capaços d'explicar l'acció de govern amb dades tangibles.
   Cada servei públic, cada projecte, cada pressupost aprovat, ...ha de tenir els seus objectius mesurables associats que han de ser publicats en la web. Internet els dóna a les administracions una oportunitat única d'informar de manera clara, profunda i actualitzada sobre l'acció de govern que estan realitzant. 
   
5. Amb valor i amb plantejaments ‘push’.
   A priori, el ciutadà no té una necessitat real de visitar la presència d'una administració tret que orientem la nostra energia a digitalitzar la nostra relació amb el ciutadà permetent la realització de tràmits en línia que estalviïn temps i desplaçaments. Desenvolupar webs informatives aporten escàs valor al ciutadà i precisem crear continguts i serveis d'alt interès (encara que no siguin necessàriament transaccionables). Un cop donat aquest pas, s'ha de fer esforços significatius de comunicació de tals serveis i plantejaments que permetin que novetats i avisos arribin al correu electrònic o el mòbil del ciutadà. Hem de construir un discurs més comercial dels serveis que oferim a la xarxa. És necessari que comuniquem i donem a conèixer la nostra presència digital.
   
6. Pedagogia en el llenguatge.
   El llenguatge ha de ser clar amb un to pròxim i clarament pedagògic. Hem d'acostar-nos al ciutadà a través del llenguatge amb un ús de textos (copys) comprensible i allunyat del propi de l'administració. 
   
7. Cap a una usabilitat exquisida on menys és més.
   Les administracions públiques pateixen ‘portalitis’ en la majoria de casos al entendre les seves pàgines d'inici com portades de diari on publicar notícies que normalment no li interessen al ciutadà i desenes d'enllaços i banners de webs que giren al voltant de l'entitat en qüestió. En l'administració, no s'entén que en usabilitat menys és més i ens tenen massa acostumats a webs amb molta informació, poc prioritzada i poc segmentada. S'ha de fer neteja de tant en tant i eliminar informació no rellevant. Hem de prioritzar la informació des del que pot interessar-li al ciutadà (mai des del que li interessen als diferents responsables de l'entitat). Per tant, la simplicitat és un element clau que hem de tenir present. 
   
8. Els serveis de la ciutat i la seva localització geogràfica.
   Les administracions haurien d’aprofitar la xarxa els seus sistemes d'informació geogràfica (GIS) per a poder oferir informació en temps real dels recursos dels territoris que representen de manera georeferenciada. La informació amb la seva adequada ubicació geogràfica pot aportar un important valor per al ciutadà. 
   
9. L'e·govern en el lloc adequat en l'organització.
   Els projectes digitals en l'administració electrònica haurien de tenir un responsable que reporti directament a l'alcalde o al seu responsable màxim i evitar dependre d'una regidoria o àrea funcional (Comunicació, IT,…) que no aconsegueixi ser suficientment transversal i decisor en les seves respectives organitzacions. Internet requereix disciplina i recursos i difícilment un àrea d'Internet pot imposar la perspectiva del ciutadà si no té una posició rellevant en la corresponent administració.
   
10. Persuabilitat en l'administració pública.
    Les administracions han d'utilitzar internet de manera més intensa per a sensibilitzar, comunicar, implicar-nos emocionalment, mostrar uns valors de territori i una gestió òptima amb total transparència. Les administracions han de vendre i vendre's fent ús de la xarxa i aprofitant el tràfic que generen les seves presències online. No obstant això, això no implica que no hagin d’ haver límits en el màrqueting públic en la xarxa. Probablement, els límits estan en l'ús polític i partidista de la comunicació que fem. El límit ho marca la ‘politització’ de la web. L'administració ha de perdre la por a vendre's sempre que ho faci d'una manera honesta i clara. I en aquest sentit, el camí a recórrer encara és llarg i hauríem d'interioritzar una major actitud ‘marketiniana’ en el futur en l'administració pública per a donar un veritable salt en la manera en la qual utilitzem la web.

¿Cómo conseguir persuadir a los electores para que nos vayan a votar? Recientemente, en Multiplica presentábamos un estudio sobre la capacidad persuasiva de las webs políticas catalanas en la campaña electoral al Parlamento de Cataluña. Los resultados no fueron muy esperanzadores.

Nada que ver con la última web de campaña que nos llega desde Estados Unidos. Se trata de la web de John Edwards, político demócrata que la semana pasada anunciaba su intención de presentarse a la presidencia en las elecciones del 2008. No lo tendrá fácil puesto que para llegar a estas elecciones primero deberá enfrentarse en unas primarias a otros candidatos de su partido entre los que se prevé, ni nada menos que Hilary Clinton. Para conseguir su objetivo necesitará mucha persuasión. Y eso es lo que nos ofrece desde su web oficial. A pesar de un error inicial que supuso el avance del anuncio (los responsables de la campaña lanzaron accidentalmente la página web de su candidatura un día antes de lo previsto), la web de John Edwards es un buen ejemplo de persuabilidad bien aplicada.

Nada más entrar ya vemos que va directa al grano puesto que nos encontramos con una landing page que – con la típica imagen emotiva de campaña (foto familiar) – nos pide una clara llamada a la acción: introducir nuestro email para apuntarnos a la campaña.

Una vez en la home, lo primero que nos llama la atención es un vídeo del candidato explicándonos los motivos (tanto racionales como emocionales) por los cuales quiere ser el futuro presidente de los Estados Unidos y porqué nuestra participación es importante.

Para ofrecernos sus argumentos, Edwards utiliza todo el arsenal disponible con las herramientas más “a la última” en Internet: desde todo tipo de blogs (vídeo, audio y foto) gestinados tanto por John Edwards como por su mujer Elisabeth y su hija Cate, hasta You Tube, Flickr, FaceBook y MySpace.

Todo para motivar a los ciudadanos a implicarse en la campaña. Una vez se ha conseguido picar la curiosidad, se ofrecen diferentes formas de participación con mayor o menor implicación: desde pedir un simple email de contacto hasta pedir que se difunda el mensaje de Edwards, hacer donativos o bien apuntarse a los grupos locales para realizar diferentes acciones.

En definitiva, se trata de una web en la línea que estableció Howard Dean en las anteriores primarias demócratas del 2004 en las que se buscaba ilusionar a los ciudadanos y darles el poder de participar activamente en la campaña. En ese caso, se establecieron records en la recaudación de donativos. Veremos de que son capaces en esta nueva campaña.

Hoy se decide quien será el próximo presidente de Catalunya para los próximos 4 años. La campaña electoral empezó oficialmente el 16 de octubre, pero como de costumbre Internet se había avanzado: semanas antes, los diferentes grupos políticos catalanes ya tenían a punto las webs de campaña y muchos de los candidatos y miembros del partido ya estaban en plena actividad.

Desde Multiplica hemos analizado las webs de los partidos con representación parlamentaria según 97 variables que describen la potencialidad de una web de un partido para persuadir electores (ver estudio completo en catalán) y sólo CiU superaba la prueba y por los pelos. La puntuación resultante ha estado la siguiente (puntuaciones sobre 10): CIU (5,89), PSC (4,91), ERC (4,16), ICV (3,58) i PPC (2,78)

Hay 5 motivos que demuestran el uso superficial que han hecho los partidos políticos de Internet: